El dietari de Samuel Pepys
És el dietarista més popular entre els anglesos, l’heroi nacional que tothom té a la tauleta de nit. Aquesta primera traducció al català de Samuel Pepys, de Diana coromines, ens mostra un self-made man, que organitza la logística de la segona guerra anglo-holandesa i alhora es diverteix al teatre o amb ladies i minyones. Hi trobem notes que ens parlen del Gran incendi de Londres o de la Pesta del 1666; igual que la seva capital, Anglaterra va baixar als inferns abans de brillar amb tota la seva consciència de nació.
“Ha estat un bàlsam llegir Pepys durant el confinament; fascinant i assossegador alhora. Pepys hauria pogut fugir al camp -com van fer les elits durant la pesta- però va triar quedar-se a Londres” (Andrew Sullivan, The very First Pandemic Blogger)
És el dietarista més popular entre els anglesos, l’heroi nacional que tothom té a la tauleta de nit. Aquesta primera traducció al català de Samuel Pepys, de Diana coromines, ens mostra un self-made man, que organitza la logística de la segona guerra anglo-holandesa i alhora es diverteix al teatre o amb ladies i minyones. Hi trobem notes que ens parlen del Gran incendi de Londres o de la Pesta del 1666; igual que la seva capital, Anglaterra va baixar als inferns abans de brillar amb tota la seva consciència de nació.
“Ha estat un bàlsam llegir Pepys durant el confinament; fascinant i assossegador alhora. Pepys hauria pogut fugir al camp -com van fer les elits durant la pesta- però va triar quedar-se a Londres” (Andrew Sullivan, The very First Pandemic Blogger)
És el dietarista més popular entre els anglesos, l’heroi nacional que tothom té a la tauleta de nit. Aquesta primera traducció al català de Samuel Pepys, de Diana coromines, ens mostra un self-made man, que organitza la logística de la segona guerra anglo-holandesa i alhora es diverteix al teatre o amb ladies i minyones. Hi trobem notes que ens parlen del Gran incendi de Londres o de la Pesta del 1666; igual que la seva capital, Anglaterra va baixar als inferns abans de brillar amb tota la seva consciència de nació.
“Ha estat un bàlsam llegir Pepys durant el confinament; fascinant i assossegador alhora. Pepys hauria pogut fugir al camp -com van fer les elits durant la pesta- però va triar quedar-se a Londres” (Andrew Sullivan, The very First Pandemic Blogger)